1. Càrrega nominal versus càrrega final
Càrrega nominal (càrrega de treball): la càrrega màxima que pot suportar una molla dins del seu rang de funcionament normal, coincidint amb els requisits de força de les condicions reals de treball.
Exemple: una molla d'ajust d'un seient de cotxe ha de suportar el pes d'una persona (aproximadament 500-1000 N). La càrrega nominal ha d'estar dins d'aquest rang tot conservant un factor de seguretat (normalment 1,2-1,5 vegades).
Càrrega final: la càrrega màxima que pot suportar una molla abans de la deformació permanent (generalment 1,5-2 vegades la càrrega nominal). Si la càrrega real s'acosta al valor final, pot provocar fàcilment una deformació plàstica i una fallada de la molla.
2. Impacte del tipus de càrrega
Càrrega estàtica: aplicable a escenaris de força constant (com ara frontisses de mobles), centrant-se en la resistència del material i la rigidesa inicial.
Càrrega dinàmica: per a escenaris de vibració d'alta-freqüència o càrrega cíclica (com ara els ressorts de les vàlvules del motor), s'ha de prestar atenció a la resistència a la fatiga del material (s'ha de superar les proves de vida útil, com ara que no hi ha fractures després de 10⁶ cicles).
